Cada trimestre a l'escola on treballo, analitzem un cas d’un alumne/a que ens planteja un repte com a claustre i els membres de l’equip docent plantegen solucions i formes d’intervenir d’acord amb les seves experiències. És en aquest moment en el qual entren en joc els model d’històries, no creieu?
sábado, 28 de noviembre de 2009
TO BE OR NOT TO BE un model d'història!
Hola compis! Escric aquest apartat al bloc perquè durant la realització de l'activitat PAC2.2 m'ha sorgit un dubte interessant i vull saber la vostra opinió. Vosaltres creieu com jo que l'Estudi de Casos és una forma de model d'històries? digueu la vostra!
Modelant històries! PAC2.2.
Els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu?
Si les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa tal com s’explica al mòdul, se’ns obre un ampli ventall de possibilitats formatives que materialitzada en un base de dades com la de KITE, gràcies a la tecnologia, pot esdevenir una gran font de coneixement i assessorant en la seva aplicació en el camp de l’educació.
Els models d’experiències pel fet d’esdevenir equivalents a experimentar el fenomen al qual fan referència generen aprenentatge significatiu. Per tant, independentment de la pròpia experiència (antiguitat VS principiant) en situacions –problema, s’activen i es reutilitzen experiències d’altres persones que ens ajuden a gestionar les noves situacions, tot i no haver tingut accés a aquella experiència de forma directa. És en aquest moment que aquesta recuperació d’històries pertinents que s’assemblen a la situació desconeguda per a nosaltres, transforma els models mentals inicials que, en un primer moment, no disposarien d’estratègies o informació per fer front a la nova situació. Aquesta reestructuració dels coneixements previs gràcies a l’emmagatzematge en la memòria de les històries d’altres persones dóna lloc a un aprenentatge significatiu.
Al meu parer, l’experiència amb els casos KITE i també amb els dels companys reafirma la premissa que es defensa al paràgraf anterior sobre la contribució dels models d’experiències a l’aprenentatge significatiu. De fet, m’han permès:
- Conèixer iniciatives en el camp de l’educació que m’ajudaran a millorar la meva pròpia intervenció. En aquest sentit, en la base de dades KITE he trobat iniciatives en el camp de la ciència amb trets comuns a la que jo presento però que m’han donat idees per fer esmenes en l’experiència aportada o més aviat per fer ampliacions. Concretament faig referència als casos (Case Numbers : 3052-1, 8026-1 i 8028-1) dels qual he après que pot ser interessant que: a) en primer lloc, que els alumnes no només s’avaluïn amb un PAC d’activitats CLIC sinó que també expliquin als pares o a la resta de companys/es allò que han après; en segon lloc, que els alumnes puguin ser ajudats en tutories entre iguals per alumnes de cursos més alts que també estan treballant aquest contingut.
- Dur terme un procés d’autoavaluació sobre la integració de les TIC al treball a l’aula i més concretament sobre el disseny, desenvolupament i avaluació dels processos d’ensenyament – aprenentatge. Per tant, he pogut externalitzar d’alguna manera els meus models mentals i alhora transformar-los degut a les experiències d’altres persones que s’assemblen a la meva.
- Augmentar la meva biblioteca d’experiències sobre l’ús de les TIC a l’educació per tal que de cara a un futur pròxim disposi de més recursos a l’hora d’enfrontar-me de forma eficaç a problemes nous que em sorgeixin en la pràctica educativa. Vull destacar especialment les aportacions d’algunes companyes al fòrum: Contes bojos, Contes musicats i comunicar emocions amb TIC.
Per consegüent es posa de manifest que com a estudiant he pogut impulsar un canvi conceptual a partir de la lectura i consulta d’històries sobre les experiències d’altres.
En aquest marc, el paper de la tecnologia és central. Possiblement sigui la mateixa estructura de la base de dades la que ha possibilitat l’aprenentatge significatiu sobretot pel fet de comptar amb una entrevista perquè aquesta facilita el record de l’experiència en forma d’història tal com defensa el Raonament basat en casos. D’altra banda, el fet de que KITE s’encarregui de recollir i indexar les històries fent referència al context i la situació (objectius, solucions, procés de tria...) ajuda a construir models estructurats i bens definits de les experiències de les persones que seran més fàcil de recuperar quan els necessitem davant d’una situació desconeguda. Per últim, vull destacar el fet que en la plantilla dels casos KITE, i per extensió en els nostres, s’inclogui una referència a allò que es va aprendre en utilitzar les TIC en l’educació en una experiència concreta. De fet aquest apartat ajuda a manifestar quin ha estat l’aprenentatge significatiu, concretant el grau de compromís i externalitzant el procés seguit en la construcció del model mental. En resum, els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i ajuden a fer més petita la diferència en el nivell d’experiència entre els docents experts i els principiants pel que fa al coneixement experimental.
Si les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa tal com s’explica al mòdul, se’ns obre un ampli ventall de possibilitats formatives que materialitzada en un base de dades com la de KITE, gràcies a la tecnologia, pot esdevenir una gran font de coneixement i assessorant en la seva aplicació en el camp de l’educació.
Els models d’experiències pel fet d’esdevenir equivalents a experimentar el fenomen al qual fan referència generen aprenentatge significatiu. Per tant, independentment de la pròpia experiència (antiguitat VS principiant) en situacions –problema, s’activen i es reutilitzen experiències d’altres persones que ens ajuden a gestionar les noves situacions, tot i no haver tingut accés a aquella experiència de forma directa. És en aquest moment que aquesta recuperació d’històries pertinents que s’assemblen a la situació desconeguda per a nosaltres, transforma els models mentals inicials que, en un primer moment, no disposarien d’estratègies o informació per fer front a la nova situació. Aquesta reestructuració dels coneixements previs gràcies a l’emmagatzematge en la memòria de les històries d’altres persones dóna lloc a un aprenentatge significatiu.
Al meu parer, l’experiència amb els casos KITE i també amb els dels companys reafirma la premissa que es defensa al paràgraf anterior sobre la contribució dels models d’experiències a l’aprenentatge significatiu. De fet, m’han permès:
- Conèixer iniciatives en el camp de l’educació que m’ajudaran a millorar la meva pròpia intervenció. En aquest sentit, en la base de dades KITE he trobat iniciatives en el camp de la ciència amb trets comuns a la que jo presento però que m’han donat idees per fer esmenes en l’experiència aportada o més aviat per fer ampliacions. Concretament faig referència als casos (Case Numbers : 3052-1, 8026-1 i 8028-1) dels qual he après que pot ser interessant que: a) en primer lloc, que els alumnes no només s’avaluïn amb un PAC d’activitats CLIC sinó que també expliquin als pares o a la resta de companys/es allò que han après; en segon lloc, que els alumnes puguin ser ajudats en tutories entre iguals per alumnes de cursos més alts que també estan treballant aquest contingut.
- Dur terme un procés d’autoavaluació sobre la integració de les TIC al treball a l’aula i més concretament sobre el disseny, desenvolupament i avaluació dels processos d’ensenyament – aprenentatge. Per tant, he pogut externalitzar d’alguna manera els meus models mentals i alhora transformar-los degut a les experiències d’altres persones que s’assemblen a la meva.
- Augmentar la meva biblioteca d’experiències sobre l’ús de les TIC a l’educació per tal que de cara a un futur pròxim disposi de més recursos a l’hora d’enfrontar-me de forma eficaç a problemes nous que em sorgeixin en la pràctica educativa. Vull destacar especialment les aportacions d’algunes companyes al fòrum: Contes bojos, Contes musicats i comunicar emocions amb TIC.
Per consegüent es posa de manifest que com a estudiant he pogut impulsar un canvi conceptual a partir de la lectura i consulta d’històries sobre les experiències d’altres.
En aquest marc, el paper de la tecnologia és central. Possiblement sigui la mateixa estructura de la base de dades la que ha possibilitat l’aprenentatge significatiu sobretot pel fet de comptar amb una entrevista perquè aquesta facilita el record de l’experiència en forma d’història tal com defensa el Raonament basat en casos. D’altra banda, el fet de que KITE s’encarregui de recollir i indexar les històries fent referència al context i la situació (objectius, solucions, procés de tria...) ajuda a construir models estructurats i bens definits de les experiències de les persones que seran més fàcil de recuperar quan els necessitem davant d’una situació desconeguda. Per últim, vull destacar el fet que en la plantilla dels casos KITE, i per extensió en els nostres, s’inclogui una referència a allò que es va aprendre en utilitzar les TIC en l’educació en una experiència concreta. De fet aquest apartat ajuda a manifestar quin ha estat l’aprenentatge significatiu, concretant el grau de compromís i externalitzant el procés seguit en la construcció del model mental. En resum, els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i ajuden a fer més petita la diferència en el nivell d’experiència entre els docents experts i els principiants pel que fa al coneixement experimental.
Compartir mapes!
Definitivament aquesta assignatura no para d'enfrontar-me a reptes personals en el món de la tecnologia i m'està ajudant a treure les fòbies i acabar amb les males vibracions entre ambdues.
Per cert, l'últim repte: penjar el mapa de conceptes a l'espai compartit de la UOC a Cmaps. Prova superadaaaaaaaaaa!
Per cert, l'últim repte: penjar el mapa de conceptes a l'espai compartit de la UOC a Cmaps. Prova superadaaaaaaaaaa!
Informe de canvi conceptual
Compis he de valorar molt positivament la realització de l'informe de canvi conceptual com a element d’autoavaluació que m’ha permès una major metacognició del procés d’ensenyament – aprenentatge seguit i dels resultats. En aquest sentit, vull destacar que l’èxit del canvi conceptual s’ha donat gràcies a la utilització de diferents eines ( problema, sistema, procés de pensament, estructura semàntica...) per representar els fenòmens treballats fins ara al llarg de l’assignatura. Al meu parer, si només haguéssim emprat un tipus de representació determinat, no haguéssim disposat de prou models mentals per ajudar a la construcció de models mentals. Per tant, afirmo que s’ha donat un canvi conceptual i que la profundització en la PAC1 m’ha obligat a la construcció d’un model mental a partir de les noves informacions, eines emprades i experiències. Alhora, m’ha fet adonar-me de la inadequació del meu model inicial i intuïtiu i de com el nou model resultant és més funcional i productiu en relació a l’objectiu professional que m’ocupa a l’assignatura.
Canvi conceptual, SI o NO?
Els meus models mentals s’han reestructurat en referència a la conceptualització de les relacions entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació des de la perspectiva de teixit CTSE sense costures, considerant la Tecnologia Educativa com a disciplina de regulació de les situacions mediades d’aprenentatge, és a dir, disciplina que integra el disseny, desenvolupament, organització, utilització i avaluació de l’aplicació de les TIC en les accions formatives, esdevenint pont d’unió entre teoria i investigació a les aules per aconseguir desenvolupar mètodes (processos) i eines (productes) que millorin la qualitat dels processos d’E-A i afavorir d’aquesta manera l’aprenentatge significatiu.
L’anàlisi, reflexió i el contrast d’hipòtesis a través de diverses eines tecnològiques i interactives (debat, material de consulta, blog, mapa conceptual, fòrum..) al llarg de la PAC1, ha suposat una transformació progressiva del meu model mental inicial basat en uns coneixements previs intuïtius i poc fonamentats a un model nou que ha reorganitzat i reestructurat les relacions entre els diversos conceptes, generant la modificació del model inicial.
Això ha estat possible gràcies a la incorporació significativa de nous conceptes i relacions generades entre aquests fruit d’una intencionalitat que té lloc degut a la discrepància que genera la necessitat d’adequar els meus coneixements inicials erronis a la nova informació processada. Tot plegat ha vertebrat un compromís conceptual que ha anat més enllà de la integració i acomodació de models externs al model inicial, ja que m’ha calgut reestructurar-lo i construir un nou model mental d’acord amb la nova realitat imperant.
De fet aquest no és un cas aïllat ja que quotidianament quan realitzem un aprenentatge significatiu, hi ha hagut darrera un canvi conceptual, des del model mental inicial al model mental generat després de l’experiència educativa i que reestructura els esquemes de coneixement previs per donar complexitat al sistema conceptual. De fet l’any passat vaig realitzar un curs sobre l’acompanyament a les escoles dels alumnes amb trastorns de conducta molt interessant. Recordo que inicialment disposava d’un model mental molt desajustat que em feia veure aquests alumnes des d’una vessant poc col·laboradora. Després dels debats al fòrum, el treball conjunt de casos i el material de consulta, el meu model mental va canviar radicalment, ja no només en relació a la quantitat d’eines, recursos i estratègies per intervenir sinó en referència a la concepció de l’alumne com a subjecte que pateix i que se l’ha d’acompanyar i no pas com un alumne/a disruptiu que busca l’enfrontament. En aquest moment, també s’havia donat un canvi conceptual.
En definitiva, puc afirmar que ha tingut lloc un canvi conceptual que evidència els avantatges i beneficis de l’aplicació de les TIC en les accions formatives com a forma d’afavorir l’aprenentatge significatiu.
L’anàlisi, reflexió i el contrast d’hipòtesis a través de diverses eines tecnològiques i interactives (debat, material de consulta, blog, mapa conceptual, fòrum..) al llarg de la PAC1, ha suposat una transformació progressiva del meu model mental inicial basat en uns coneixements previs intuïtius i poc fonamentats a un model nou que ha reorganitzat i reestructurat les relacions entre els diversos conceptes, generant la modificació del model inicial.
Això ha estat possible gràcies a la incorporació significativa de nous conceptes i relacions generades entre aquests fruit d’una intencionalitat que té lloc degut a la discrepància que genera la necessitat d’adequar els meus coneixements inicials erronis a la nova informació processada. Tot plegat ha vertebrat un compromís conceptual que ha anat més enllà de la integració i acomodació de models externs al model inicial, ja que m’ha calgut reestructurar-lo i construir un nou model mental d’acord amb la nova realitat imperant.
De fet aquest no és un cas aïllat ja que quotidianament quan realitzem un aprenentatge significatiu, hi ha hagut darrera un canvi conceptual, des del model mental inicial al model mental generat després de l’experiència educativa i que reestructura els esquemes de coneixement previs per donar complexitat al sistema conceptual. De fet l’any passat vaig realitzar un curs sobre l’acompanyament a les escoles dels alumnes amb trastorns de conducta molt interessant. Recordo que inicialment disposava d’un model mental molt desajustat que em feia veure aquests alumnes des d’una vessant poc col·laboradora. Després dels debats al fòrum, el treball conjunt de casos i el material de consulta, el meu model mental va canviar radicalment, ja no només en relació a la quantitat d’eines, recursos i estratègies per intervenir sinó en referència a la concepció de l’alumne com a subjecte que pateix i que se l’ha d’acompanyar i no pas com un alumne/a disruptiu que busca l’enfrontament. En aquest moment, també s’havia donat un canvi conceptual.
En definitiva, puc afirmar que ha tingut lloc un canvi conceptual que evidència els avantatges i beneficis de l’aplicació de les TIC en les accions formatives com a forma d’afavorir l’aprenentatge significatiu.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
