Els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu?
Si les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa tal com s’explica al mòdul, se’ns obre un ampli ventall de possibilitats formatives que materialitzada en un base de dades com la de KITE, gràcies a la tecnologia, pot esdevenir una gran font de coneixement i assessorant en la seva aplicació en el camp de l’educació.
Els models d’experiències pel fet d’esdevenir equivalents a experimentar el fenomen al qual fan referència generen aprenentatge significatiu. Per tant, independentment de la pròpia experiència (antiguitat VS principiant) en situacions –problema, s’activen i es reutilitzen experiències d’altres persones que ens ajuden a gestionar les noves situacions, tot i no haver tingut accés a aquella experiència de forma directa. És en aquest moment que aquesta recuperació d’històries pertinents que s’assemblen a la situació desconeguda per a nosaltres, transforma els models mentals inicials que, en un primer moment, no disposarien d’estratègies o informació per fer front a la nova situació. Aquesta reestructuració dels coneixements previs gràcies a l’emmagatzematge en la memòria de les històries d’altres persones dóna lloc a un aprenentatge significatiu.
Al meu parer, l’experiència amb els casos KITE i també amb els dels companys reafirma la premissa que es defensa al paràgraf anterior sobre la contribució dels models d’experiències a l’aprenentatge significatiu. De fet, m’han permès:
- Conèixer iniciatives en el camp de l’educació que m’ajudaran a millorar la meva pròpia intervenció. En aquest sentit, en la base de dades KITE he trobat iniciatives en el camp de la ciència amb trets comuns a la que jo presento però que m’han donat idees per fer esmenes en l’experiència aportada o més aviat per fer ampliacions. Concretament faig referència als casos (Case Numbers : 3052-1, 8026-1 i 8028-1) dels qual he après que pot ser interessant que: a) en primer lloc, que els alumnes no només s’avaluïn amb un PAC d’activitats CLIC sinó que també expliquin als pares o a la resta de companys/es allò que han après; en segon lloc, que els alumnes puguin ser ajudats en tutories entre iguals per alumnes de cursos més alts que també estan treballant aquest contingut.
- Dur terme un procés d’autoavaluació sobre la integració de les TIC al treball a l’aula i més concretament sobre el disseny, desenvolupament i avaluació dels processos d’ensenyament – aprenentatge. Per tant, he pogut externalitzar d’alguna manera els meus models mentals i alhora transformar-los degut a les experiències d’altres persones que s’assemblen a la meva.
- Augmentar la meva biblioteca d’experiències sobre l’ús de les TIC a l’educació per tal que de cara a un futur pròxim disposi de més recursos a l’hora d’enfrontar-me de forma eficaç a problemes nous que em sorgeixin en la pràctica educativa. Vull destacar especialment les aportacions d’algunes companyes al fòrum: Contes bojos, Contes musicats i comunicar emocions amb TIC.
Per consegüent es posa de manifest que com a estudiant he pogut impulsar un canvi conceptual a partir de la lectura i consulta d’històries sobre les experiències d’altres.
En aquest marc, el paper de la tecnologia és central. Possiblement sigui la mateixa estructura de la base de dades la que ha possibilitat l’aprenentatge significatiu sobretot pel fet de comptar amb una entrevista perquè aquesta facilita el record de l’experiència en forma d’història tal com defensa el Raonament basat en casos. D’altra banda, el fet de que KITE s’encarregui de recollir i indexar les històries fent referència al context i la situació (objectius, solucions, procés de tria...) ajuda a construir models estructurats i bens definits de les experiències de les persones que seran més fàcil de recuperar quan els necessitem davant d’una situació desconeguda. Per últim, vull destacar el fet que en la plantilla dels casos KITE, i per extensió en els nostres, s’inclogui una referència a allò que es va aprendre en utilitzar les TIC en l’educació en una experiència concreta. De fet aquest apartat ajuda a manifestar quin ha estat l’aprenentatge significatiu, concretant el grau de compromís i externalitzant el procés seguit en la construcció del model mental. En resum, els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i ajuden a fer més petita la diferència en el nivell d’experiència entre els docents experts i els principiants pel que fa al coneixement experimental.
Si les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa tal com s’explica al mòdul, se’ns obre un ampli ventall de possibilitats formatives que materialitzada en un base de dades com la de KITE, gràcies a la tecnologia, pot esdevenir una gran font de coneixement i assessorant en la seva aplicació en el camp de l’educació.
Els models d’experiències pel fet d’esdevenir equivalents a experimentar el fenomen al qual fan referència generen aprenentatge significatiu. Per tant, independentment de la pròpia experiència (antiguitat VS principiant) en situacions –problema, s’activen i es reutilitzen experiències d’altres persones que ens ajuden a gestionar les noves situacions, tot i no haver tingut accés a aquella experiència de forma directa. És en aquest moment que aquesta recuperació d’històries pertinents que s’assemblen a la situació desconeguda per a nosaltres, transforma els models mentals inicials que, en un primer moment, no disposarien d’estratègies o informació per fer front a la nova situació. Aquesta reestructuració dels coneixements previs gràcies a l’emmagatzematge en la memòria de les històries d’altres persones dóna lloc a un aprenentatge significatiu.
Al meu parer, l’experiència amb els casos KITE i també amb els dels companys reafirma la premissa que es defensa al paràgraf anterior sobre la contribució dels models d’experiències a l’aprenentatge significatiu. De fet, m’han permès:
- Conèixer iniciatives en el camp de l’educació que m’ajudaran a millorar la meva pròpia intervenció. En aquest sentit, en la base de dades KITE he trobat iniciatives en el camp de la ciència amb trets comuns a la que jo presento però que m’han donat idees per fer esmenes en l’experiència aportada o més aviat per fer ampliacions. Concretament faig referència als casos (Case Numbers : 3052-1, 8026-1 i 8028-1) dels qual he après que pot ser interessant que: a) en primer lloc, que els alumnes no només s’avaluïn amb un PAC d’activitats CLIC sinó que també expliquin als pares o a la resta de companys/es allò que han après; en segon lloc, que els alumnes puguin ser ajudats en tutories entre iguals per alumnes de cursos més alts que també estan treballant aquest contingut.
- Dur terme un procés d’autoavaluació sobre la integració de les TIC al treball a l’aula i més concretament sobre el disseny, desenvolupament i avaluació dels processos d’ensenyament – aprenentatge. Per tant, he pogut externalitzar d’alguna manera els meus models mentals i alhora transformar-los degut a les experiències d’altres persones que s’assemblen a la meva.
- Augmentar la meva biblioteca d’experiències sobre l’ús de les TIC a l’educació per tal que de cara a un futur pròxim disposi de més recursos a l’hora d’enfrontar-me de forma eficaç a problemes nous que em sorgeixin en la pràctica educativa. Vull destacar especialment les aportacions d’algunes companyes al fòrum: Contes bojos, Contes musicats i comunicar emocions amb TIC.
Per consegüent es posa de manifest que com a estudiant he pogut impulsar un canvi conceptual a partir de la lectura i consulta d’històries sobre les experiències d’altres.
En aquest marc, el paper de la tecnologia és central. Possiblement sigui la mateixa estructura de la base de dades la que ha possibilitat l’aprenentatge significatiu sobretot pel fet de comptar amb una entrevista perquè aquesta facilita el record de l’experiència en forma d’història tal com defensa el Raonament basat en casos. D’altra banda, el fet de que KITE s’encarregui de recollir i indexar les històries fent referència al context i la situació (objectius, solucions, procés de tria...) ajuda a construir models estructurats i bens definits de les experiències de les persones que seran més fàcil de recuperar quan els necessitem davant d’una situació desconeguda. Per últim, vull destacar el fet que en la plantilla dels casos KITE, i per extensió en els nostres, s’inclogui una referència a allò que es va aprendre en utilitzar les TIC en l’educació en una experiència concreta. De fet aquest apartat ajuda a manifestar quin ha estat l’aprenentatge significatiu, concretant el grau de compromís i externalitzant el procés seguit en la construcció del model mental. En resum, els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i ajuden a fer més petita la diferència en el nivell d’experiència entre els docents experts i els principiants pel que fa al coneixement experimental.
No hay comentarios:
Publicar un comentario