Doncs bé, aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal (potser massa tard!) però sobretot un feliç any 2010!
domingo, 27 de diciembre de 2009
AUTOAVALUACIÓ: SI, PARLEM DE CANVI CONCEPTUAL!
Després de realitzar l’assignatura puc afirmar que s’ha produït un canvi conceptual perquè si inicialment veia la tecnologia com a mediadora de l’aprenentatge ( tecnologia en l’educació), ara sóc capaç de valorar-la pel fet de ser capaç de promoure l’aprenentatge significatiu dels alumnes (tecnologia de l’educació). Per tant, per mi la tecnologia deixa de ser un mitjà tal com ho vaig manifestar a l’avaluació inicial per passar a formar part del disseny, desenvolupament, implementació i avaluació de les accions formatives, condicionant altament la qualitat de l’ensenyament. Deixant enrere la instrumentalització dels mitjans tecnològics, parlem de canvi conceptual i construcció de models mentals.
De fet, llegint les PAC realitzades des de l’inici del trimestre (avaluació inicial) fins avui, es pot fer un viatge imaginari que deixa entreveure la reestructuració progressiva dels meus esquemes de coneixement inicial entorn els aspectes treballats a l’assignatura (CTSE, aprenentatge significatiu, canvi conceptual, disseny...) fins arribar al canvi conceptual que queda copsat en aquest últim projecte final. Enrere queden algunes afirmacions com aquestes:
- Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable? Resposta: al meu parer, crec que s’han d’intentar integrar en els processos d’ensenyament – aprenentatge pels seus avantatges però això no vol dir que sempre hagin d’estar presents.
- TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10.
- DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 8.
Per tant, entenem el procés de canvi conceptual com quelcom que ha estat progressiu i mediat per les TIC i un docent a través d’activitats significatives (PAC 1 i 2). A més, el problema ha sorgit de les nostres pròpies necessitats manifestades a l’avaluació inicial, fet que ens ha motivat des del principi, adquirint un compromís conceptual. De la mateixa manera, hi ha hagut un conflicte entre els nostres coneixements previs i els coneixements teòrics que anàvem treballant a l’assignatura, fet que ens ha provocat un repte i una necessitat real de reorganització personal dels propis esquemes. En aquest sentit, els mapes conceptuals ens han permès anar madurant els nostres models mentals perquè evocant-los gràficament hem pogut anar fent-nos conscients de la importància dels conceptes treballats i les relacions entre aquests, ajustant-los a la realitat. És per això, que el procés encara ha estat més significatiu perquè cadascú ha pogut ser constructor actiu dels seus esquemes de coneixement, descobrint i redescobrint les relacions entre conceptes a mode d’investigació-acció mediada sempre per les TIC, el propi entorn virtual i el docent. No s’ha tractat doncs de fer-nos nostre un sistema conceptual extern i aliè com propugnen els mètodes més tradicionals, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió, la posada en pràctica i l’intercanvi d’experiències amb altres companys/es.
En general, valoro molt positivament el treball realitzat a l’assignatura per la seva aplicació en l’àmbit professional i per haver-nos induït i reflexionar sobre quan, com, què i perquè estem aprenent. Per ensenyar als nostres alumnes hem de ser capaços de saber què passa pel nostre cap quan aprenem i quins aspectes fan possible l’aprenentatge significatiu i el canvi conceptual. Potser quelcom massa oblidat en una generació que encara arrossega reminiscències de l’ensenyament més tradicional.
Bona feina!
De fet, llegint les PAC realitzades des de l’inici del trimestre (avaluació inicial) fins avui, es pot fer un viatge imaginari que deixa entreveure la reestructuració progressiva dels meus esquemes de coneixement inicial entorn els aspectes treballats a l’assignatura (CTSE, aprenentatge significatiu, canvi conceptual, disseny...) fins arribar al canvi conceptual que queda copsat en aquest últim projecte final. Enrere queden algunes afirmacions com aquestes:
- Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable? Resposta: al meu parer, crec que s’han d’intentar integrar en els processos d’ensenyament – aprenentatge pels seus avantatges però això no vol dir que sempre hagin d’estar presents.
- TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10.
- DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 8.
Per tant, entenem el procés de canvi conceptual com quelcom que ha estat progressiu i mediat per les TIC i un docent a través d’activitats significatives (PAC 1 i 2). A més, el problema ha sorgit de les nostres pròpies necessitats manifestades a l’avaluació inicial, fet que ens ha motivat des del principi, adquirint un compromís conceptual. De la mateixa manera, hi ha hagut un conflicte entre els nostres coneixements previs i els coneixements teòrics que anàvem treballant a l’assignatura, fet que ens ha provocat un repte i una necessitat real de reorganització personal dels propis esquemes. En aquest sentit, els mapes conceptuals ens han permès anar madurant els nostres models mentals perquè evocant-los gràficament hem pogut anar fent-nos conscients de la importància dels conceptes treballats i les relacions entre aquests, ajustant-los a la realitat. És per això, que el procés encara ha estat més significatiu perquè cadascú ha pogut ser constructor actiu dels seus esquemes de coneixement, descobrint i redescobrint les relacions entre conceptes a mode d’investigació-acció mediada sempre per les TIC, el propi entorn virtual i el docent. No s’ha tractat doncs de fer-nos nostre un sistema conceptual extern i aliè com propugnen els mètodes més tradicionals, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió, la posada en pràctica i l’intercanvi d’experiències amb altres companys/es.
En general, valoro molt positivament el treball realitzat a l’assignatura per la seva aplicació en l’àmbit professional i per haver-nos induït i reflexionar sobre quan, com, què i perquè estem aprenent. Per ensenyar als nostres alumnes hem de ser capaços de saber què passa pel nostre cap quan aprenem i quins aspectes fan possible l’aprenentatge significatiu i el canvi conceptual. Potser quelcom massa oblidat en una generació que encara arrossega reminiscències de l’ensenyament més tradicional.
Bona feina!
PROJECTE FINAL!
Quan s'acaba una assigantura sembla que espontàniament tendim a reflexionar sobre el procés. Allò que m'agrada d'aquesta manera de fer a l'assignatura de NTICEDU és que hem reflexionat durant tot el procés i això ens ha ajudat a arribar fins aquí! N'estic ben segura!
Aquest projecte final de la PAC ha esdevingut una molt bona oportunitat per portar a la pràctica allò que hem treballat al llarg dels dos mòduls teòrics de l’assignatura. Si l’objectiu inicial del projecte era donar resposta mitjançant les TIC a un problema significatiu per l’aprenent, en aquest procés he pogut posar en pràctica els aprenentatges treballats al llarg del semestre en els mòduls i miniactivitats plantejades, per tant, l’aprenentatge s’ha donat en dues direccions ja que ha estat significatiu pels meus alumnes i significatiu per a mi mateixa.
En aquest sentit, vull destacar una de les conclusions més importants que extrec: la gent aprèn millor quan es troba davant d’un problema significatiu que doni sentit a les activitats i al propi procés d’aprenentatge. Per tant, s’evidencia la conveniència a les aules de cercar problemes significatius i quotidians que sorgeixin dels interessos i necessitats dels alumnes. De la mateixa manera, puc afirmar que el paper de la tecnologia en el desenvolupament del projecte ha facilitat l’aprenentatge significatiu dels alumnes perquè els està atorgant autonomia per anar conduint el seu propi procés d’aprenentatge, tot i la mediació del docent i la intervenció en l’aprenentatge que requereixen degut a les pròpies característiques especials de l’alumnat.
Aquest projecte final de la PAC ha esdevingut una molt bona oportunitat per portar a la pràctica allò que hem treballat al llarg dels dos mòduls teòrics de l’assignatura. Si l’objectiu inicial del projecte era donar resposta mitjançant les TIC a un problema significatiu per l’aprenent, en aquest procés he pogut posar en pràctica els aprenentatges treballats al llarg del semestre en els mòduls i miniactivitats plantejades, per tant, l’aprenentatge s’ha donat en dues direccions ja que ha estat significatiu pels meus alumnes i significatiu per a mi mateixa.
En aquest sentit, vull destacar una de les conclusions més importants que extrec: la gent aprèn millor quan es troba davant d’un problema significatiu que doni sentit a les activitats i al propi procés d’aprenentatge. Per tant, s’evidencia la conveniència a les aules de cercar problemes significatius i quotidians que sorgeixin dels interessos i necessitats dels alumnes. De la mateixa manera, puc afirmar que el paper de la tecnologia en el desenvolupament del projecte ha facilitat l’aprenentatge significatiu dels alumnes perquè els està atorgant autonomia per anar conduint el seu propi procés d’aprenentatge, tot i la mediació del docent i la intervenció en l’aprenentatge que requereixen degut a les pròpies característiques especials de l’alumnat.
sábado, 28 de noviembre de 2009
TO BE OR NOT TO BE un model d'història!
Hola compis! Escric aquest apartat al bloc perquè durant la realització de l'activitat PAC2.2 m'ha sorgit un dubte interessant i vull saber la vostra opinió. Vosaltres creieu com jo que l'Estudi de Casos és una forma de model d'històries? digueu la vostra!
Cada trimestre a l'escola on treballo, analitzem un cas d’un alumne/a que ens planteja un repte com a claustre i els membres de l’equip docent plantegen solucions i formes d’intervenir d’acord amb les seves experiències. És en aquest moment en el qual entren en joc els model d’històries, no creieu?
Modelant històries! PAC2.2.
Els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu?
Si les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa tal com s’explica al mòdul, se’ns obre un ampli ventall de possibilitats formatives que materialitzada en un base de dades com la de KITE, gràcies a la tecnologia, pot esdevenir una gran font de coneixement i assessorant en la seva aplicació en el camp de l’educació.
Els models d’experiències pel fet d’esdevenir equivalents a experimentar el fenomen al qual fan referència generen aprenentatge significatiu. Per tant, independentment de la pròpia experiència (antiguitat VS principiant) en situacions –problema, s’activen i es reutilitzen experiències d’altres persones que ens ajuden a gestionar les noves situacions, tot i no haver tingut accés a aquella experiència de forma directa. És en aquest moment que aquesta recuperació d’històries pertinents que s’assemblen a la situació desconeguda per a nosaltres, transforma els models mentals inicials que, en un primer moment, no disposarien d’estratègies o informació per fer front a la nova situació. Aquesta reestructuració dels coneixements previs gràcies a l’emmagatzematge en la memòria de les històries d’altres persones dóna lloc a un aprenentatge significatiu.
Al meu parer, l’experiència amb els casos KITE i també amb els dels companys reafirma la premissa que es defensa al paràgraf anterior sobre la contribució dels models d’experiències a l’aprenentatge significatiu. De fet, m’han permès:
- Conèixer iniciatives en el camp de l’educació que m’ajudaran a millorar la meva pròpia intervenció. En aquest sentit, en la base de dades KITE he trobat iniciatives en el camp de la ciència amb trets comuns a la que jo presento però que m’han donat idees per fer esmenes en l’experiència aportada o més aviat per fer ampliacions. Concretament faig referència als casos (Case Numbers : 3052-1, 8026-1 i 8028-1) dels qual he après que pot ser interessant que: a) en primer lloc, que els alumnes no només s’avaluïn amb un PAC d’activitats CLIC sinó que també expliquin als pares o a la resta de companys/es allò que han après; en segon lloc, que els alumnes puguin ser ajudats en tutories entre iguals per alumnes de cursos més alts que també estan treballant aquest contingut.
- Dur terme un procés d’autoavaluació sobre la integració de les TIC al treball a l’aula i més concretament sobre el disseny, desenvolupament i avaluació dels processos d’ensenyament – aprenentatge. Per tant, he pogut externalitzar d’alguna manera els meus models mentals i alhora transformar-los degut a les experiències d’altres persones que s’assemblen a la meva.
- Augmentar la meva biblioteca d’experiències sobre l’ús de les TIC a l’educació per tal que de cara a un futur pròxim disposi de més recursos a l’hora d’enfrontar-me de forma eficaç a problemes nous que em sorgeixin en la pràctica educativa. Vull destacar especialment les aportacions d’algunes companyes al fòrum: Contes bojos, Contes musicats i comunicar emocions amb TIC.
Per consegüent es posa de manifest que com a estudiant he pogut impulsar un canvi conceptual a partir de la lectura i consulta d’històries sobre les experiències d’altres.
En aquest marc, el paper de la tecnologia és central. Possiblement sigui la mateixa estructura de la base de dades la que ha possibilitat l’aprenentatge significatiu sobretot pel fet de comptar amb una entrevista perquè aquesta facilita el record de l’experiència en forma d’història tal com defensa el Raonament basat en casos. D’altra banda, el fet de que KITE s’encarregui de recollir i indexar les històries fent referència al context i la situació (objectius, solucions, procés de tria...) ajuda a construir models estructurats i bens definits de les experiències de les persones que seran més fàcil de recuperar quan els necessitem davant d’una situació desconeguda. Per últim, vull destacar el fet que en la plantilla dels casos KITE, i per extensió en els nostres, s’inclogui una referència a allò que es va aprendre en utilitzar les TIC en l’educació en una experiència concreta. De fet aquest apartat ajuda a manifestar quin ha estat l’aprenentatge significatiu, concretant el grau de compromís i externalitzant el procés seguit en la construcció del model mental. En resum, els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i ajuden a fer més petita la diferència en el nivell d’experiència entre els docents experts i els principiants pel que fa al coneixement experimental.
Si les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa tal com s’explica al mòdul, se’ns obre un ampli ventall de possibilitats formatives que materialitzada en un base de dades com la de KITE, gràcies a la tecnologia, pot esdevenir una gran font de coneixement i assessorant en la seva aplicació en el camp de l’educació.
Els models d’experiències pel fet d’esdevenir equivalents a experimentar el fenomen al qual fan referència generen aprenentatge significatiu. Per tant, independentment de la pròpia experiència (antiguitat VS principiant) en situacions –problema, s’activen i es reutilitzen experiències d’altres persones que ens ajuden a gestionar les noves situacions, tot i no haver tingut accés a aquella experiència de forma directa. És en aquest moment que aquesta recuperació d’històries pertinents que s’assemblen a la situació desconeguda per a nosaltres, transforma els models mentals inicials que, en un primer moment, no disposarien d’estratègies o informació per fer front a la nova situació. Aquesta reestructuració dels coneixements previs gràcies a l’emmagatzematge en la memòria de les històries d’altres persones dóna lloc a un aprenentatge significatiu.
Al meu parer, l’experiència amb els casos KITE i també amb els dels companys reafirma la premissa que es defensa al paràgraf anterior sobre la contribució dels models d’experiències a l’aprenentatge significatiu. De fet, m’han permès:
- Conèixer iniciatives en el camp de l’educació que m’ajudaran a millorar la meva pròpia intervenció. En aquest sentit, en la base de dades KITE he trobat iniciatives en el camp de la ciència amb trets comuns a la que jo presento però que m’han donat idees per fer esmenes en l’experiència aportada o més aviat per fer ampliacions. Concretament faig referència als casos (Case Numbers : 3052-1, 8026-1 i 8028-1) dels qual he après que pot ser interessant que: a) en primer lloc, que els alumnes no només s’avaluïn amb un PAC d’activitats CLIC sinó que també expliquin als pares o a la resta de companys/es allò que han après; en segon lloc, que els alumnes puguin ser ajudats en tutories entre iguals per alumnes de cursos més alts que també estan treballant aquest contingut.
- Dur terme un procés d’autoavaluació sobre la integració de les TIC al treball a l’aula i més concretament sobre el disseny, desenvolupament i avaluació dels processos d’ensenyament – aprenentatge. Per tant, he pogut externalitzar d’alguna manera els meus models mentals i alhora transformar-los degut a les experiències d’altres persones que s’assemblen a la meva.
- Augmentar la meva biblioteca d’experiències sobre l’ús de les TIC a l’educació per tal que de cara a un futur pròxim disposi de més recursos a l’hora d’enfrontar-me de forma eficaç a problemes nous que em sorgeixin en la pràctica educativa. Vull destacar especialment les aportacions d’algunes companyes al fòrum: Contes bojos, Contes musicats i comunicar emocions amb TIC.
Per consegüent es posa de manifest que com a estudiant he pogut impulsar un canvi conceptual a partir de la lectura i consulta d’històries sobre les experiències d’altres.
En aquest marc, el paper de la tecnologia és central. Possiblement sigui la mateixa estructura de la base de dades la que ha possibilitat l’aprenentatge significatiu sobretot pel fet de comptar amb una entrevista perquè aquesta facilita el record de l’experiència en forma d’història tal com defensa el Raonament basat en casos. D’altra banda, el fet de que KITE s’encarregui de recollir i indexar les històries fent referència al context i la situació (objectius, solucions, procés de tria...) ajuda a construir models estructurats i bens definits de les experiències de les persones que seran més fàcil de recuperar quan els necessitem davant d’una situació desconeguda. Per últim, vull destacar el fet que en la plantilla dels casos KITE, i per extensió en els nostres, s’inclogui una referència a allò que es va aprendre en utilitzar les TIC en l’educació en una experiència concreta. De fet aquest apartat ajuda a manifestar quin ha estat l’aprenentatge significatiu, concretant el grau de compromís i externalitzant el procés seguit en la construcció del model mental. En resum, els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i ajuden a fer més petita la diferència en el nivell d’experiència entre els docents experts i els principiants pel que fa al coneixement experimental.
Compartir mapes!
Definitivament aquesta assignatura no para d'enfrontar-me a reptes personals en el món de la tecnologia i m'està ajudant a treure les fòbies i acabar amb les males vibracions entre ambdues.
Per cert, l'últim repte: penjar el mapa de conceptes a l'espai compartit de la UOC a Cmaps. Prova superadaaaaaaaaaa!
Per cert, l'últim repte: penjar el mapa de conceptes a l'espai compartit de la UOC a Cmaps. Prova superadaaaaaaaaaa!
Informe de canvi conceptual
Compis he de valorar molt positivament la realització de l'informe de canvi conceptual com a element d’autoavaluació que m’ha permès una major metacognició del procés d’ensenyament – aprenentatge seguit i dels resultats. En aquest sentit, vull destacar que l’èxit del canvi conceptual s’ha donat gràcies a la utilització de diferents eines ( problema, sistema, procés de pensament, estructura semàntica...) per representar els fenòmens treballats fins ara al llarg de l’assignatura. Al meu parer, si només haguéssim emprat un tipus de representació determinat, no haguéssim disposat de prou models mentals per ajudar a la construcció de models mentals. Per tant, afirmo que s’ha donat un canvi conceptual i que la profundització en la PAC1 m’ha obligat a la construcció d’un model mental a partir de les noves informacions, eines emprades i experiències. Alhora, m’ha fet adonar-me de la inadequació del meu model inicial i intuïtiu i de com el nou model resultant és més funcional i productiu en relació a l’objectiu professional que m’ocupa a l’assignatura.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
