AUTOAVALUACIÓ: SI, PARLEM DE CANVI CONCEPTUAL!

Després de realitzar l’assignatura puc afirmar que s’ha produït un canvi conceptual perquè si inicialment veia la tecnologia com a mediadora de l’aprenentatge ( tecnologia en l’educació), ara sóc capaç de valorar-la pel fet de ser capaç de promoure l’aprenentatge significatiu dels alumnes (tecnologia de l’educació). Per tant, per mi la tecnologia deixa de ser un mitjà tal com ho vaig manifestar a l’avaluació inicial per passar a formar part del disseny, desenvolupament, implementació i avaluació de les accions formatives, condicionant altament la qualitat de l’ensenyament. Deixant enrere la instrumentalització dels mitjans tecnològics, parlem de canvi conceptual i construcció de models mentals.
De fet, llegint les PAC realitzades des de l’inici del trimestre (avaluació inicial) fins avui, es pot fer un viatge imaginari que deixa entreveure la reestructuració progressiva dels meus esquemes de coneixement inicial entorn els aspectes treballats a l’assignatura (CTSE, aprenentatge significatiu, canvi conceptual, disseny...) fins arribar al canvi conceptual que queda copsat en aquest últim projecte final. Enrere queden algunes afirmacions com aquestes:
- Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable? Resposta: al meu parer, crec que s’han d’intentar integrar en els processos d’ensenyament – aprenentatge pels seus avantatges però això no vol dir que sempre hagin d’estar presents.
- TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10.
- DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 8.

Per tant, entenem el procés de canvi conceptual com quelcom que ha estat progressiu i mediat per les TIC i un docent a través d’activitats significatives (PAC 1 i 2). A més, el problema ha sorgit de les nostres pròpies necessitats manifestades a l’avaluació inicial, fet que ens ha motivat des del principi, adquirint un compromís conceptual. De la mateixa manera, hi ha hagut un conflicte entre els nostres coneixements previs i els coneixements teòrics que anàvem treballant a l’assignatura, fet que ens ha provocat un repte i una necessitat real de reorganització personal dels propis esquemes. En aquest sentit, els mapes conceptuals ens han permès anar madurant els nostres models mentals perquè evocant-los gràficament hem pogut anar fent-nos conscients de la importància dels conceptes treballats i les relacions entre aquests, ajustant-los a la realitat. És per això, que el procés encara ha estat més significatiu perquè cadascú ha pogut ser constructor actiu dels seus esquemes de coneixement, descobrint i redescobrint les relacions entre conceptes a mode d’investigació-acció mediada sempre per les TIC, el propi entorn virtual i el docent. No s’ha tractat doncs de fer-nos nostre un sistema conceptual extern i aliè com propugnen els mètodes més tradicionals, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió, la posada en pràctica i l’intercanvi d’experiències amb altres companys/es.

En general, valoro molt positivament el treball realitzat a l’assignatura per la seva aplicació en l’àmbit professional i per haver-nos induït i reflexionar sobre quan, com, què i perquè estem aprenent. Per ensenyar als nostres alumnes hem de ser capaços de saber què passa pel nostre cap quan aprenem i quins aspectes fan possible l’aprenentatge significatiu i el canvi conceptual. Potser quelcom massa oblidat en una generació que encara arrossega reminiscències de l’ensenyament més tradicional.

Bona feina!