Els meus models mentals s’han reestructurat en referència a la conceptualització de les relacions entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació des de la perspectiva de teixit CTSE sense costures, considerant la Tecnologia Educativa com a disciplina de regulació de les situacions mediades d’aprenentatge, és a dir, disciplina que integra el disseny, desenvolupament, organització, utilització i avaluació de l’aplicació de les TIC en les accions formatives, esdevenint pont d’unió entre teoria i investigació a les aules per aconseguir desenvolupar mètodes (processos) i eines (productes) que millorin la qualitat dels processos d’E-A i afavorir d’aquesta manera l’aprenentatge significatiu.
L’anàlisi, reflexió i el contrast d’hipòtesis a través de diverses eines tecnològiques i interactives (debat, material de consulta, blog, mapa conceptual, fòrum..) al llarg de la PAC1, ha suposat una transformació progressiva del meu model mental inicial basat en uns coneixements previs intuïtius i poc fonamentats a un model nou que ha reorganitzat i reestructurat les relacions entre els diversos conceptes, generant la modificació del model inicial.
Això ha estat possible gràcies a la incorporació significativa de nous conceptes i relacions generades entre aquests fruit d’una intencionalitat que té lloc degut a la discrepància que genera la necessitat d’adequar els meus coneixements inicials erronis a la nova informació processada. Tot plegat ha vertebrat un compromís conceptual que ha anat més enllà de la integració i acomodació de models externs al model inicial, ja que m’ha calgut reestructurar-lo i construir un nou model mental d’acord amb la nova realitat imperant.
De fet aquest no és un cas aïllat ja que quotidianament quan realitzem un aprenentatge significatiu, hi ha hagut darrera un canvi conceptual, des del model mental inicial al model mental generat després de l’experiència educativa i que reestructura els esquemes de coneixement previs per donar complexitat al sistema conceptual. De fet l’any passat vaig realitzar un curs sobre l’acompanyament a les escoles dels alumnes amb trastorns de conducta molt interessant. Recordo que inicialment disposava d’un model mental molt desajustat que em feia veure aquests alumnes des d’una vessant poc col·laboradora. Després dels debats al fòrum, el treball conjunt de casos i el material de consulta, el meu model mental va canviar radicalment, ja no només en relació a la quantitat d’eines, recursos i estratègies per intervenir sinó en referència a la concepció de l’alumne com a subjecte que pateix i que se l’ha d’acompanyar i no pas com un alumne/a disruptiu que busca l’enfrontament. En aquest moment, també s’havia donat un canvi conceptual.
En definitiva, puc afirmar que ha tingut lloc un canvi conceptual que evidència els avantatges i beneficis de l’aplicació de les TIC en les accions formatives com a forma d’afavorir l’aprenentatge significatiu.
L’anàlisi, reflexió i el contrast d’hipòtesis a través de diverses eines tecnològiques i interactives (debat, material de consulta, blog, mapa conceptual, fòrum..) al llarg de la PAC1, ha suposat una transformació progressiva del meu model mental inicial basat en uns coneixements previs intuïtius i poc fonamentats a un model nou que ha reorganitzat i reestructurat les relacions entre els diversos conceptes, generant la modificació del model inicial.
Això ha estat possible gràcies a la incorporació significativa de nous conceptes i relacions generades entre aquests fruit d’una intencionalitat que té lloc degut a la discrepància que genera la necessitat d’adequar els meus coneixements inicials erronis a la nova informació processada. Tot plegat ha vertebrat un compromís conceptual que ha anat més enllà de la integració i acomodació de models externs al model inicial, ja que m’ha calgut reestructurar-lo i construir un nou model mental d’acord amb la nova realitat imperant.
De fet aquest no és un cas aïllat ja que quotidianament quan realitzem un aprenentatge significatiu, hi ha hagut darrera un canvi conceptual, des del model mental inicial al model mental generat després de l’experiència educativa i que reestructura els esquemes de coneixement previs per donar complexitat al sistema conceptual. De fet l’any passat vaig realitzar un curs sobre l’acompanyament a les escoles dels alumnes amb trastorns de conducta molt interessant. Recordo que inicialment disposava d’un model mental molt desajustat que em feia veure aquests alumnes des d’una vessant poc col·laboradora. Després dels debats al fòrum, el treball conjunt de casos i el material de consulta, el meu model mental va canviar radicalment, ja no només en relació a la quantitat d’eines, recursos i estratègies per intervenir sinó en referència a la concepció de l’alumne com a subjecte que pateix i que se l’ha d’acompanyar i no pas com un alumne/a disruptiu que busca l’enfrontament. En aquest moment, també s’havia donat un canvi conceptual.
En definitiva, puc afirmar que ha tingut lloc un canvi conceptual que evidència els avantatges i beneficis de l’aplicació de les TIC en les accions formatives com a forma d’afavorir l’aprenentatge significatiu.
