Modelant històries! PAC2.2.

Els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu?

Si les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa tal com s’explica al mòdul, se’ns obre un ampli ventall de possibilitats formatives que materialitzada en un base de dades com la de KITE, gràcies a la tecnologia, pot esdevenir una gran font de coneixement i assessorant en la seva aplicació en el camp de l’educació.
Els models d’experiències pel fet d’esdevenir equivalents a experimentar el fenomen al qual fan referència generen aprenentatge significatiu. Per tant, independentment de la pròpia experiència (antiguitat VS principiant) en situacions –problema, s’activen i es reutilitzen experiències d’altres persones que ens ajuden a gestionar les noves situacions, tot i no haver tingut accés a aquella experiència de forma directa. És en aquest moment que aquesta recuperació d’històries pertinents que s’assemblen a la situació desconeguda per a nosaltres, transforma els models mentals inicials que, en un primer moment, no disposarien d’estratègies o informació per fer front a la nova situació. Aquesta reestructuració dels coneixements previs gràcies a l’emmagatzematge en la memòria de les històries d’altres persones dóna lloc a un aprenentatge significatiu.

Al meu parer, l’experiència amb els casos KITE i també amb els dels companys reafirma la premissa que es defensa al paràgraf anterior sobre la contribució dels models d’experiències a l’aprenentatge significatiu. De fet, m’han permès:
- Conèixer iniciatives en el camp de l’educació que m’ajudaran a millorar la meva pròpia intervenció. En aquest sentit, en la base de dades KITE he trobat iniciatives en el camp de la ciència amb trets comuns a la que jo presento però que m’han donat idees per fer esmenes en l’experiència aportada o més aviat per fer ampliacions. Concretament faig referència als casos (Case Numbers : 3052-1, 8026-1 i 8028-1) dels qual he après que pot ser interessant que: a) en primer lloc, que els alumnes no només s’avaluïn amb un PAC d’activitats CLIC sinó que també expliquin als pares o a la resta de companys/es allò que han après; en segon lloc, que els alumnes puguin ser ajudats en tutories entre iguals per alumnes de cursos més alts que també estan treballant aquest contingut.
- Dur terme un procés d’autoavaluació sobre la integració de les TIC al treball a l’aula i més concretament sobre el disseny, desenvolupament i avaluació dels processos d’ensenyament – aprenentatge. Per tant, he pogut externalitzar d’alguna manera els meus models mentals i alhora transformar-los degut a les experiències d’altres persones que s’assemblen a la meva.
- Augmentar la meva biblioteca d’experiències sobre l’ús de les TIC a l’educació per tal que de cara a un futur pròxim disposi de més recursos a l’hora d’enfrontar-me de forma eficaç a problemes nous que em sorgeixin en la pràctica educativa. Vull destacar especialment les aportacions d’algunes companyes al fòrum: Contes bojos, Contes musicats i comunicar emocions amb TIC.

Per consegüent es posa de manifest que com a estudiant he pogut impulsar un canvi conceptual a partir de la lectura i consulta d’històries sobre les experiències d’altres.

En aquest marc, el paper de la tecnologia és central. Possiblement sigui la mateixa estructura de la base de dades la que ha possibilitat l’aprenentatge significatiu sobretot pel fet de comptar amb una entrevista perquè aquesta facilita el record de l’experiència en forma d’història tal com defensa el Raonament basat en casos. D’altra banda, el fet de que KITE s’encarregui de recollir i indexar les històries fent referència al context i la situació (objectius, solucions, procés de tria...) ajuda a construir models estructurats i bens definits de les experiències de les persones que seran més fàcil de recuperar quan els necessitem davant d’una situació desconeguda. Per últim, vull destacar el fet que en la plantilla dels casos KITE, i per extensió en els nostres, s’inclogui una referència a allò que es va aprendre en utilitzar les TIC en l’educació en una experiència concreta. De fet aquest apartat ajuda a manifestar quin ha estat l’aprenentatge significatiu, concretant el grau de compromís i externalitzant el procés seguit en la construcció del model mental. En resum, els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i ajuden a fer més petita la diferència en el nivell d’experiència entre els docents experts i els principiants pel que fa al coneixement experimental.

Compartir mapes!

Definitivament aquesta assignatura no para d'enfrontar-me a reptes personals en el món de la tecnologia i m'està ajudant a treure les fòbies i acabar amb les males vibracions entre ambdues.

Per cert, l'últim repte: penjar el mapa de conceptes a l'espai compartit de la UOC a Cmaps. Prova superadaaaaaaaaaa!

Informe de canvi conceptual

Compis he de valorar molt positivament la realització de l'informe de canvi conceptual com a element d’autoavaluació que m’ha permès una major metacognició del procés d’ensenyament – aprenentatge seguit i dels resultats. En aquest sentit, vull destacar que l’èxit del canvi conceptual s’ha donat gràcies a la utilització de diferents eines ( problema, sistema, procés de pensament, estructura semàntica...) per representar els fenòmens treballats fins ara al llarg de l’assignatura. Al meu parer, si només haguéssim emprat un tipus de representació determinat, no haguéssim disposat de prou models mentals per ajudar a la construcció de models mentals. Per tant, afirmo que s’ha donat un canvi conceptual i que la profundització en la PAC1 m’ha obligat a la construcció d’un model mental a partir de les noves informacions, eines emprades i experiències. Alhora, m’ha fet adonar-me de la inadequació del meu model inicial i intuïtiu i de com el nou model resultant és més funcional i productiu en relació a l’objectiu professional que m’ocupa a l’assignatura.

Canvi conceptual, SI o NO?

Els meus models mentals s’han reestructurat en referència a la conceptualització de les relacions entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació des de la perspectiva de teixit CTSE sense costures, considerant la Tecnologia Educativa com a disciplina de regulació de les situacions mediades d’aprenentatge, és a dir, disciplina que integra el disseny, desenvolupament, organització, utilització i avaluació de l’aplicació de les TIC en les accions formatives, esdevenint pont d’unió entre teoria i investigació a les aules per aconseguir desenvolupar mètodes (processos) i eines (productes) que millorin la qualitat dels processos d’E-A i afavorir d’aquesta manera l’aprenentatge significatiu.

L’anàlisi, reflexió i el contrast d’hipòtesis a través de diverses eines tecnològiques i interactives (debat, material de consulta, blog, mapa conceptual, fòrum..) al llarg de la PAC1, ha suposat una transformació progressiva del meu model mental inicial basat en uns coneixements previs intuïtius i poc fonamentats a un model nou que ha reorganitzat i reestructurat les relacions entre els diversos conceptes, generant la modificació del model inicial.
Això ha estat possible gràcies a la incorporació significativa de nous conceptes i relacions generades entre aquests fruit d’una intencionalitat que té lloc degut a la discrepància que genera la necessitat d’adequar els meus coneixements inicials erronis a la nova informació processada. Tot plegat ha vertebrat un compromís conceptual que ha anat més enllà de la integració i acomodació de models externs al model inicial, ja que m’ha calgut reestructurar-lo i construir un nou model mental d’acord amb la nova realitat imperant.

De fet aquest no és un cas aïllat ja que quotidianament quan realitzem un aprenentatge significatiu, hi ha hagut darrera un canvi conceptual, des del model mental inicial al model mental generat després de l’experiència educativa i que reestructura els esquemes de coneixement previs per donar complexitat al sistema conceptual. De fet l’any passat vaig realitzar un curs sobre l’acompanyament a les escoles dels alumnes amb trastorns de conducta molt interessant. Recordo que inicialment disposava d’un model mental molt desajustat que em feia veure aquests alumnes des d’una vessant poc col·laboradora. Després dels debats al fòrum, el treball conjunt de casos i el material de consulta, el meu model mental va canviar radicalment, ja no només en relació a la quantitat d’eines, recursos i estratègies per intervenir sinó en referència a la concepció de l’alumne com a subjecte que pateix i que se l’ha d’acompanyar i no pas com un alumne/a disruptiu que busca l’enfrontament. En aquest moment, també s’havia donat un canvi conceptual.

En definitiva, puc afirmar que ha tingut lloc un canvi conceptual que evidència els avantatges i beneficis de l’aplicació de les TIC en les accions formatives com a forma d’afavorir l’aprenentatge significatiu.

Autoavaluació PAC1

Hola!

Doncs bé, un cop finalitzada la PAC1, és hora de reflexionar sobre el procés i treure'n conclusions. Potser fins i tot és un bon espai per recollir algunes de les modificacions que actualment realitzaria en les activitats de l’avaluació inicial i valorar quin ha estat el canvi i l’impacte dels continguts del mòdul en al mobilització dels meus coneixements previs.

Referent a les questions de desenvolupament breu:
- Pregunta 1 i 2. Tot i que en aquesta pregunta incialment vaig mostrar una posició de determinisme tecnològic i científic, ara sóc conscient que les relacions entre CTS són més complexes i s’entenen de manera global en un entramat sense costures. És per això, que les tecnologies i la ciència neixen en un context que fa que es desenvolupin i potenciïn determinats valors, alhora que aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies i ciències específiques. Per tant, no es pot eliminar la càrrega social i el component ideològic de les tecnologies en nom d’una falsa neutralitat. D’aquesta manera, la meva idea inicial que defensava que els seus efectes positius o negatius de la tecnologia i la ciència, no depenen de si mateixos sinó de les persones que els apliquen i utilitzen i dels objectius que es persegueixen en la seva aplicació és errònia.

Referent a l'apartat de situat del 0 al 10:
De la mateixa manera, crec oportú canviar els valors atorgats a les següents premisses:
- TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___6__
- DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __0___
- TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___4___
- TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____5____
- DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____0____

En general, valoro molt positivament aquest primer bloc de l’assignatura perquè crec que integra molt bé dues dimensions de treball ben diferenciades que no sempre s’aconsegueixen conciliar:

- En primer lloc, hem pogut treballar la part més teòrica de recerca i reflexió entorn els conceptes del mòdul i la lectura i sobretot aprofundint en les relacions entre ciència, tecnologia, societat i educació.

- En segon lloc, hem pogut desenvolupar un ampli ventall d’estratègies i competències de treball variades que m’han permès anar integrant els continguts conceptuals de manera significativa. Parlo del debat, el blog de l’assignatura i la utilització de cmap tools, entre d’altres.

Mapa conceptual Pac1 (miniactivitat 1.3)

Aquí presento el mapa conceptual que recull la reflexió sobre els continguts treballats al bloc 1 de l'assignatura i també els referents a l'article de Domènech i Tirado. Tot i això, vull destacar alguns dels aprenentatge significatius que he realitzat:

- La fractura digital: la societat en la que es desenvolupa la tecnologia és desigual si parlem de països desenvolupats i països subdesenvolupats. És per això que l’aplicació d’aquesta tindrà efectes també desiguals. Això fa trontollar la idea de les tecnologies com a element de democratització que permetrà als desafavorits dels països subdesenvolupats l’apropament a la cultura dels països desenvolupats. No es pot pensar que la introducció de les TIC als països desenvolupats suposarà l’accés d’aquests a una formació de qualitat independentment de la seva situació i emplaçament perquè les tecnologies no són universals. És a dir que es poden transferir a diferents contextos però no es pot esperar que es comportin amb la mateixa eficàcia que en els països desenvolupats perquè en estat dissenyats en el context de la societat de la informació i la comunicació.

-Neutralitat de les tecnologies: el procés d’innovació tecnològica condueix a que es desenvolupin i potenciïn determinats valors, alhora que aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies específiques. Per tant, no es pot eliminar la càrrega social i el component ideològic de les tecnologies.

- Teixit sense costures: la complexa i indiscernible relació entre Ciència, Tecnologia i Societat.

- L'abast i àmbit d'intervenció de la TE.

PRESENTACIÓ!

Hola nois i noies!

Aquest és el primer blog que tinc i tot m'arriba una mica de nou però tot just començo a valorar les seves possiblitats com una eina de treball facilitadora de la meva formació i que atorga interactivitat a tot el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Doncs bé, no m'enrotllo gaire més! Només vull engrescar-vos a participar en el meu blog amb els vostres comentaris sobre les meves activitats i reflexions per compartir punts de vista.

Gràcies i bon viatge!