Doncs bé, aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal (potser massa tard!) però sobretot un feliç any 2010!
domingo, 27 de diciembre de 2009
AUTOAVALUACIÓ: SI, PARLEM DE CANVI CONCEPTUAL!
Després de realitzar l’assignatura puc afirmar que s’ha produït un canvi conceptual perquè si inicialment veia la tecnologia com a mediadora de l’aprenentatge ( tecnologia en l’educació), ara sóc capaç de valorar-la pel fet de ser capaç de promoure l’aprenentatge significatiu dels alumnes (tecnologia de l’educació). Per tant, per mi la tecnologia deixa de ser un mitjà tal com ho vaig manifestar a l’avaluació inicial per passar a formar part del disseny, desenvolupament, implementació i avaluació de les accions formatives, condicionant altament la qualitat de l’ensenyament. Deixant enrere la instrumentalització dels mitjans tecnològics, parlem de canvi conceptual i construcció de models mentals.
De fet, llegint les PAC realitzades des de l’inici del trimestre (avaluació inicial) fins avui, es pot fer un viatge imaginari que deixa entreveure la reestructuració progressiva dels meus esquemes de coneixement inicial entorn els aspectes treballats a l’assignatura (CTSE, aprenentatge significatiu, canvi conceptual, disseny...) fins arribar al canvi conceptual que queda copsat en aquest últim projecte final. Enrere queden algunes afirmacions com aquestes:
- Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable? Resposta: al meu parer, crec que s’han d’intentar integrar en els processos d’ensenyament – aprenentatge pels seus avantatges però això no vol dir que sempre hagin d’estar presents.
- TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10.
- DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 8.
Per tant, entenem el procés de canvi conceptual com quelcom que ha estat progressiu i mediat per les TIC i un docent a través d’activitats significatives (PAC 1 i 2). A més, el problema ha sorgit de les nostres pròpies necessitats manifestades a l’avaluació inicial, fet que ens ha motivat des del principi, adquirint un compromís conceptual. De la mateixa manera, hi ha hagut un conflicte entre els nostres coneixements previs i els coneixements teòrics que anàvem treballant a l’assignatura, fet que ens ha provocat un repte i una necessitat real de reorganització personal dels propis esquemes. En aquest sentit, els mapes conceptuals ens han permès anar madurant els nostres models mentals perquè evocant-los gràficament hem pogut anar fent-nos conscients de la importància dels conceptes treballats i les relacions entre aquests, ajustant-los a la realitat. És per això, que el procés encara ha estat més significatiu perquè cadascú ha pogut ser constructor actiu dels seus esquemes de coneixement, descobrint i redescobrint les relacions entre conceptes a mode d’investigació-acció mediada sempre per les TIC, el propi entorn virtual i el docent. No s’ha tractat doncs de fer-nos nostre un sistema conceptual extern i aliè com propugnen els mètodes més tradicionals, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió, la posada en pràctica i l’intercanvi d’experiències amb altres companys/es.
En general, valoro molt positivament el treball realitzat a l’assignatura per la seva aplicació en l’àmbit professional i per haver-nos induït i reflexionar sobre quan, com, què i perquè estem aprenent. Per ensenyar als nostres alumnes hem de ser capaços de saber què passa pel nostre cap quan aprenem i quins aspectes fan possible l’aprenentatge significatiu i el canvi conceptual. Potser quelcom massa oblidat en una generació que encara arrossega reminiscències de l’ensenyament més tradicional.
Bona feina!
De fet, llegint les PAC realitzades des de l’inici del trimestre (avaluació inicial) fins avui, es pot fer un viatge imaginari que deixa entreveure la reestructuració progressiva dels meus esquemes de coneixement inicial entorn els aspectes treballats a l’assignatura (CTSE, aprenentatge significatiu, canvi conceptual, disseny...) fins arribar al canvi conceptual que queda copsat en aquest últim projecte final. Enrere queden algunes afirmacions com aquestes:
- Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable? Resposta: al meu parer, crec que s’han d’intentar integrar en els processos d’ensenyament – aprenentatge pels seus avantatges però això no vol dir que sempre hagin d’estar presents.
- TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10.
- DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 8.
Per tant, entenem el procés de canvi conceptual com quelcom que ha estat progressiu i mediat per les TIC i un docent a través d’activitats significatives (PAC 1 i 2). A més, el problema ha sorgit de les nostres pròpies necessitats manifestades a l’avaluació inicial, fet que ens ha motivat des del principi, adquirint un compromís conceptual. De la mateixa manera, hi ha hagut un conflicte entre els nostres coneixements previs i els coneixements teòrics que anàvem treballant a l’assignatura, fet que ens ha provocat un repte i una necessitat real de reorganització personal dels propis esquemes. En aquest sentit, els mapes conceptuals ens han permès anar madurant els nostres models mentals perquè evocant-los gràficament hem pogut anar fent-nos conscients de la importància dels conceptes treballats i les relacions entre aquests, ajustant-los a la realitat. És per això, que el procés encara ha estat més significatiu perquè cadascú ha pogut ser constructor actiu dels seus esquemes de coneixement, descobrint i redescobrint les relacions entre conceptes a mode d’investigació-acció mediada sempre per les TIC, el propi entorn virtual i el docent. No s’ha tractat doncs de fer-nos nostre un sistema conceptual extern i aliè com propugnen els mètodes més tradicionals, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió, la posada en pràctica i l’intercanvi d’experiències amb altres companys/es.
En general, valoro molt positivament el treball realitzat a l’assignatura per la seva aplicació en l’àmbit professional i per haver-nos induït i reflexionar sobre quan, com, què i perquè estem aprenent. Per ensenyar als nostres alumnes hem de ser capaços de saber què passa pel nostre cap quan aprenem i quins aspectes fan possible l’aprenentatge significatiu i el canvi conceptual. Potser quelcom massa oblidat en una generació que encara arrossega reminiscències de l’ensenyament més tradicional.
Bona feina!
PROJECTE FINAL!
Quan s'acaba una assigantura sembla que espontàniament tendim a reflexionar sobre el procés. Allò que m'agrada d'aquesta manera de fer a l'assignatura de NTICEDU és que hem reflexionat durant tot el procés i això ens ha ajudat a arribar fins aquí! N'estic ben segura!
Aquest projecte final de la PAC ha esdevingut una molt bona oportunitat per portar a la pràctica allò que hem treballat al llarg dels dos mòduls teòrics de l’assignatura. Si l’objectiu inicial del projecte era donar resposta mitjançant les TIC a un problema significatiu per l’aprenent, en aquest procés he pogut posar en pràctica els aprenentatges treballats al llarg del semestre en els mòduls i miniactivitats plantejades, per tant, l’aprenentatge s’ha donat en dues direccions ja que ha estat significatiu pels meus alumnes i significatiu per a mi mateixa.
En aquest sentit, vull destacar una de les conclusions més importants que extrec: la gent aprèn millor quan es troba davant d’un problema significatiu que doni sentit a les activitats i al propi procés d’aprenentatge. Per tant, s’evidencia la conveniència a les aules de cercar problemes significatius i quotidians que sorgeixin dels interessos i necessitats dels alumnes. De la mateixa manera, puc afirmar que el paper de la tecnologia en el desenvolupament del projecte ha facilitat l’aprenentatge significatiu dels alumnes perquè els està atorgant autonomia per anar conduint el seu propi procés d’aprenentatge, tot i la mediació del docent i la intervenció en l’aprenentatge que requereixen degut a les pròpies característiques especials de l’alumnat.
Aquest projecte final de la PAC ha esdevingut una molt bona oportunitat per portar a la pràctica allò que hem treballat al llarg dels dos mòduls teòrics de l’assignatura. Si l’objectiu inicial del projecte era donar resposta mitjançant les TIC a un problema significatiu per l’aprenent, en aquest procés he pogut posar en pràctica els aprenentatges treballats al llarg del semestre en els mòduls i miniactivitats plantejades, per tant, l’aprenentatge s’ha donat en dues direccions ja que ha estat significatiu pels meus alumnes i significatiu per a mi mateixa.
En aquest sentit, vull destacar una de les conclusions més importants que extrec: la gent aprèn millor quan es troba davant d’un problema significatiu que doni sentit a les activitats i al propi procés d’aprenentatge. Per tant, s’evidencia la conveniència a les aules de cercar problemes significatius i quotidians que sorgeixin dels interessos i necessitats dels alumnes. De la mateixa manera, puc afirmar que el paper de la tecnologia en el desenvolupament del projecte ha facilitat l’aprenentatge significatiu dels alumnes perquè els està atorgant autonomia per anar conduint el seu propi procés d’aprenentatge, tot i la mediació del docent i la intervenció en l’aprenentatge que requereixen degut a les pròpies característiques especials de l’alumnat.
sábado, 28 de noviembre de 2009
TO BE OR NOT TO BE un model d'història!
Hola compis! Escric aquest apartat al bloc perquè durant la realització de l'activitat PAC2.2 m'ha sorgit un dubte interessant i vull saber la vostra opinió. Vosaltres creieu com jo que l'Estudi de Casos és una forma de model d'històries? digueu la vostra!
Cada trimestre a l'escola on treballo, analitzem un cas d’un alumne/a que ens planteja un repte com a claustre i els membres de l’equip docent plantegen solucions i formes d’intervenir d’acord amb les seves experiències. És en aquest moment en el qual entren en joc els model d’històries, no creieu?
Modelant històries! PAC2.2.
Els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu?
Si les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa tal com s’explica al mòdul, se’ns obre un ampli ventall de possibilitats formatives que materialitzada en un base de dades com la de KITE, gràcies a la tecnologia, pot esdevenir una gran font de coneixement i assessorant en la seva aplicació en el camp de l’educació.
Els models d’experiències pel fet d’esdevenir equivalents a experimentar el fenomen al qual fan referència generen aprenentatge significatiu. Per tant, independentment de la pròpia experiència (antiguitat VS principiant) en situacions –problema, s’activen i es reutilitzen experiències d’altres persones que ens ajuden a gestionar les noves situacions, tot i no haver tingut accés a aquella experiència de forma directa. És en aquest moment que aquesta recuperació d’històries pertinents que s’assemblen a la situació desconeguda per a nosaltres, transforma els models mentals inicials que, en un primer moment, no disposarien d’estratègies o informació per fer front a la nova situació. Aquesta reestructuració dels coneixements previs gràcies a l’emmagatzematge en la memòria de les històries d’altres persones dóna lloc a un aprenentatge significatiu.
Al meu parer, l’experiència amb els casos KITE i també amb els dels companys reafirma la premissa que es defensa al paràgraf anterior sobre la contribució dels models d’experiències a l’aprenentatge significatiu. De fet, m’han permès:
- Conèixer iniciatives en el camp de l’educació que m’ajudaran a millorar la meva pròpia intervenció. En aquest sentit, en la base de dades KITE he trobat iniciatives en el camp de la ciència amb trets comuns a la que jo presento però que m’han donat idees per fer esmenes en l’experiència aportada o més aviat per fer ampliacions. Concretament faig referència als casos (Case Numbers : 3052-1, 8026-1 i 8028-1) dels qual he après que pot ser interessant que: a) en primer lloc, que els alumnes no només s’avaluïn amb un PAC d’activitats CLIC sinó que també expliquin als pares o a la resta de companys/es allò que han après; en segon lloc, que els alumnes puguin ser ajudats en tutories entre iguals per alumnes de cursos més alts que també estan treballant aquest contingut.
- Dur terme un procés d’autoavaluació sobre la integració de les TIC al treball a l’aula i més concretament sobre el disseny, desenvolupament i avaluació dels processos d’ensenyament – aprenentatge. Per tant, he pogut externalitzar d’alguna manera els meus models mentals i alhora transformar-los degut a les experiències d’altres persones que s’assemblen a la meva.
- Augmentar la meva biblioteca d’experiències sobre l’ús de les TIC a l’educació per tal que de cara a un futur pròxim disposi de més recursos a l’hora d’enfrontar-me de forma eficaç a problemes nous que em sorgeixin en la pràctica educativa. Vull destacar especialment les aportacions d’algunes companyes al fòrum: Contes bojos, Contes musicats i comunicar emocions amb TIC.
Per consegüent es posa de manifest que com a estudiant he pogut impulsar un canvi conceptual a partir de la lectura i consulta d’històries sobre les experiències d’altres.
En aquest marc, el paper de la tecnologia és central. Possiblement sigui la mateixa estructura de la base de dades la que ha possibilitat l’aprenentatge significatiu sobretot pel fet de comptar amb una entrevista perquè aquesta facilita el record de l’experiència en forma d’història tal com defensa el Raonament basat en casos. D’altra banda, el fet de que KITE s’encarregui de recollir i indexar les històries fent referència al context i la situació (objectius, solucions, procés de tria...) ajuda a construir models estructurats i bens definits de les experiències de les persones que seran més fàcil de recuperar quan els necessitem davant d’una situació desconeguda. Per últim, vull destacar el fet que en la plantilla dels casos KITE, i per extensió en els nostres, s’inclogui una referència a allò que es va aprendre en utilitzar les TIC en l’educació en una experiència concreta. De fet aquest apartat ajuda a manifestar quin ha estat l’aprenentatge significatiu, concretant el grau de compromís i externalitzant el procés seguit en la construcció del model mental. En resum, els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i ajuden a fer més petita la diferència en el nivell d’experiència entre els docents experts i els principiants pel que fa al coneixement experimental.
Si les històries funcionen com a substitut de l’experiència directa tal com s’explica al mòdul, se’ns obre un ampli ventall de possibilitats formatives que materialitzada en un base de dades com la de KITE, gràcies a la tecnologia, pot esdevenir una gran font de coneixement i assessorant en la seva aplicació en el camp de l’educació.
Els models d’experiències pel fet d’esdevenir equivalents a experimentar el fenomen al qual fan referència generen aprenentatge significatiu. Per tant, independentment de la pròpia experiència (antiguitat VS principiant) en situacions –problema, s’activen i es reutilitzen experiències d’altres persones que ens ajuden a gestionar les noves situacions, tot i no haver tingut accés a aquella experiència de forma directa. És en aquest moment que aquesta recuperació d’històries pertinents que s’assemblen a la situació desconeguda per a nosaltres, transforma els models mentals inicials que, en un primer moment, no disposarien d’estratègies o informació per fer front a la nova situació. Aquesta reestructuració dels coneixements previs gràcies a l’emmagatzematge en la memòria de les històries d’altres persones dóna lloc a un aprenentatge significatiu.
Al meu parer, l’experiència amb els casos KITE i també amb els dels companys reafirma la premissa que es defensa al paràgraf anterior sobre la contribució dels models d’experiències a l’aprenentatge significatiu. De fet, m’han permès:
- Conèixer iniciatives en el camp de l’educació que m’ajudaran a millorar la meva pròpia intervenció. En aquest sentit, en la base de dades KITE he trobat iniciatives en el camp de la ciència amb trets comuns a la que jo presento però que m’han donat idees per fer esmenes en l’experiència aportada o més aviat per fer ampliacions. Concretament faig referència als casos (Case Numbers : 3052-1, 8026-1 i 8028-1) dels qual he après que pot ser interessant que: a) en primer lloc, que els alumnes no només s’avaluïn amb un PAC d’activitats CLIC sinó que també expliquin als pares o a la resta de companys/es allò que han après; en segon lloc, que els alumnes puguin ser ajudats en tutories entre iguals per alumnes de cursos més alts que també estan treballant aquest contingut.
- Dur terme un procés d’autoavaluació sobre la integració de les TIC al treball a l’aula i més concretament sobre el disseny, desenvolupament i avaluació dels processos d’ensenyament – aprenentatge. Per tant, he pogut externalitzar d’alguna manera els meus models mentals i alhora transformar-los degut a les experiències d’altres persones que s’assemblen a la meva.
- Augmentar la meva biblioteca d’experiències sobre l’ús de les TIC a l’educació per tal que de cara a un futur pròxim disposi de més recursos a l’hora d’enfrontar-me de forma eficaç a problemes nous que em sorgeixin en la pràctica educativa. Vull destacar especialment les aportacions d’algunes companyes al fòrum: Contes bojos, Contes musicats i comunicar emocions amb TIC.
Per consegüent es posa de manifest que com a estudiant he pogut impulsar un canvi conceptual a partir de la lectura i consulta d’històries sobre les experiències d’altres.
En aquest marc, el paper de la tecnologia és central. Possiblement sigui la mateixa estructura de la base de dades la que ha possibilitat l’aprenentatge significatiu sobretot pel fet de comptar amb una entrevista perquè aquesta facilita el record de l’experiència en forma d’història tal com defensa el Raonament basat en casos. D’altra banda, el fet de que KITE s’encarregui de recollir i indexar les històries fent referència al context i la situació (objectius, solucions, procés de tria...) ajuda a construir models estructurats i bens definits de les experiències de les persones que seran més fàcil de recuperar quan els necessitem davant d’una situació desconeguda. Per últim, vull destacar el fet que en la plantilla dels casos KITE, i per extensió en els nostres, s’inclogui una referència a allò que es va aprendre en utilitzar les TIC en l’educació en una experiència concreta. De fet aquest apartat ajuda a manifestar quin ha estat l’aprenentatge significatiu, concretant el grau de compromís i externalitzant el procés seguit en la construcció del model mental. En resum, els models d’experiències contribueixen a l’aprenentatge significatiu i ajuden a fer més petita la diferència en el nivell d’experiència entre els docents experts i els principiants pel que fa al coneixement experimental.
Compartir mapes!
Definitivament aquesta assignatura no para d'enfrontar-me a reptes personals en el món de la tecnologia i m'està ajudant a treure les fòbies i acabar amb les males vibracions entre ambdues.
Per cert, l'últim repte: penjar el mapa de conceptes a l'espai compartit de la UOC a Cmaps. Prova superadaaaaaaaaaa!
Per cert, l'últim repte: penjar el mapa de conceptes a l'espai compartit de la UOC a Cmaps. Prova superadaaaaaaaaaa!
Informe de canvi conceptual
Compis he de valorar molt positivament la realització de l'informe de canvi conceptual com a element d’autoavaluació que m’ha permès una major metacognició del procés d’ensenyament – aprenentatge seguit i dels resultats. En aquest sentit, vull destacar que l’èxit del canvi conceptual s’ha donat gràcies a la utilització de diferents eines ( problema, sistema, procés de pensament, estructura semàntica...) per representar els fenòmens treballats fins ara al llarg de l’assignatura. Al meu parer, si només haguéssim emprat un tipus de representació determinat, no haguéssim disposat de prou models mentals per ajudar a la construcció de models mentals. Per tant, afirmo que s’ha donat un canvi conceptual i que la profundització en la PAC1 m’ha obligat a la construcció d’un model mental a partir de les noves informacions, eines emprades i experiències. Alhora, m’ha fet adonar-me de la inadequació del meu model inicial i intuïtiu i de com el nou model resultant és més funcional i productiu en relació a l’objectiu professional que m’ocupa a l’assignatura.
Canvi conceptual, SI o NO?
Els meus models mentals s’han reestructurat en referència a la conceptualització de les relacions entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació des de la perspectiva de teixit CTSE sense costures, considerant la Tecnologia Educativa com a disciplina de regulació de les situacions mediades d’aprenentatge, és a dir, disciplina que integra el disseny, desenvolupament, organització, utilització i avaluació de l’aplicació de les TIC en les accions formatives, esdevenint pont d’unió entre teoria i investigació a les aules per aconseguir desenvolupar mètodes (processos) i eines (productes) que millorin la qualitat dels processos d’E-A i afavorir d’aquesta manera l’aprenentatge significatiu.
L’anàlisi, reflexió i el contrast d’hipòtesis a través de diverses eines tecnològiques i interactives (debat, material de consulta, blog, mapa conceptual, fòrum..) al llarg de la PAC1, ha suposat una transformació progressiva del meu model mental inicial basat en uns coneixements previs intuïtius i poc fonamentats a un model nou que ha reorganitzat i reestructurat les relacions entre els diversos conceptes, generant la modificació del model inicial.
Això ha estat possible gràcies a la incorporació significativa de nous conceptes i relacions generades entre aquests fruit d’una intencionalitat que té lloc degut a la discrepància que genera la necessitat d’adequar els meus coneixements inicials erronis a la nova informació processada. Tot plegat ha vertebrat un compromís conceptual que ha anat més enllà de la integració i acomodació de models externs al model inicial, ja que m’ha calgut reestructurar-lo i construir un nou model mental d’acord amb la nova realitat imperant.
De fet aquest no és un cas aïllat ja que quotidianament quan realitzem un aprenentatge significatiu, hi ha hagut darrera un canvi conceptual, des del model mental inicial al model mental generat després de l’experiència educativa i que reestructura els esquemes de coneixement previs per donar complexitat al sistema conceptual. De fet l’any passat vaig realitzar un curs sobre l’acompanyament a les escoles dels alumnes amb trastorns de conducta molt interessant. Recordo que inicialment disposava d’un model mental molt desajustat que em feia veure aquests alumnes des d’una vessant poc col·laboradora. Després dels debats al fòrum, el treball conjunt de casos i el material de consulta, el meu model mental va canviar radicalment, ja no només en relació a la quantitat d’eines, recursos i estratègies per intervenir sinó en referència a la concepció de l’alumne com a subjecte que pateix i que se l’ha d’acompanyar i no pas com un alumne/a disruptiu que busca l’enfrontament. En aquest moment, també s’havia donat un canvi conceptual.
En definitiva, puc afirmar que ha tingut lloc un canvi conceptual que evidència els avantatges i beneficis de l’aplicació de les TIC en les accions formatives com a forma d’afavorir l’aprenentatge significatiu.
L’anàlisi, reflexió i el contrast d’hipòtesis a través de diverses eines tecnològiques i interactives (debat, material de consulta, blog, mapa conceptual, fòrum..) al llarg de la PAC1, ha suposat una transformació progressiva del meu model mental inicial basat en uns coneixements previs intuïtius i poc fonamentats a un model nou que ha reorganitzat i reestructurat les relacions entre els diversos conceptes, generant la modificació del model inicial.
Això ha estat possible gràcies a la incorporació significativa de nous conceptes i relacions generades entre aquests fruit d’una intencionalitat que té lloc degut a la discrepància que genera la necessitat d’adequar els meus coneixements inicials erronis a la nova informació processada. Tot plegat ha vertebrat un compromís conceptual que ha anat més enllà de la integració i acomodació de models externs al model inicial, ja que m’ha calgut reestructurar-lo i construir un nou model mental d’acord amb la nova realitat imperant.
De fet aquest no és un cas aïllat ja que quotidianament quan realitzem un aprenentatge significatiu, hi ha hagut darrera un canvi conceptual, des del model mental inicial al model mental generat després de l’experiència educativa i que reestructura els esquemes de coneixement previs per donar complexitat al sistema conceptual. De fet l’any passat vaig realitzar un curs sobre l’acompanyament a les escoles dels alumnes amb trastorns de conducta molt interessant. Recordo que inicialment disposava d’un model mental molt desajustat que em feia veure aquests alumnes des d’una vessant poc col·laboradora. Després dels debats al fòrum, el treball conjunt de casos i el material de consulta, el meu model mental va canviar radicalment, ja no només en relació a la quantitat d’eines, recursos i estratègies per intervenir sinó en referència a la concepció de l’alumne com a subjecte que pateix i que se l’ha d’acompanyar i no pas com un alumne/a disruptiu que busca l’enfrontament. En aquest moment, també s’havia donat un canvi conceptual.
En definitiva, puc afirmar que ha tingut lloc un canvi conceptual que evidència els avantatges i beneficis de l’aplicació de les TIC en les accions formatives com a forma d’afavorir l’aprenentatge significatiu.
domingo, 18 de octubre de 2009
Autoavaluació PAC1
Hola!
Doncs bé, un cop finalitzada la PAC1, és hora de reflexionar sobre el procés i treure'n conclusions. Potser fins i tot és un bon espai per recollir algunes de les modificacions que actualment realitzaria en les activitats de l’avaluació inicial i valorar quin ha estat el canvi i l’impacte dels continguts del mòdul en al mobilització dels meus coneixements previs.
Referent a les questions de desenvolupament breu:
- Pregunta 1 i 2. Tot i que en aquesta pregunta incialment vaig mostrar una posició de determinisme tecnològic i científic, ara sóc conscient que les relacions entre CTS són més complexes i s’entenen de manera global en un entramat sense costures. És per això, que les tecnologies i la ciència neixen en un context que fa que es desenvolupin i potenciïn determinats valors, alhora que aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies i ciències específiques. Per tant, no es pot eliminar la càrrega social i el component ideològic de les tecnologies en nom d’una falsa neutralitat. D’aquesta manera, la meva idea inicial que defensava que els seus efectes positius o negatius de la tecnologia i la ciència, no depenen de si mateixos sinó de les persones que els apliquen i utilitzen i dels objectius que es persegueixen en la seva aplicació és errònia.
Referent a les questions de desenvolupament breu:
- Pregunta 1 i 2. Tot i que en aquesta pregunta incialment vaig mostrar una posició de determinisme tecnològic i científic, ara sóc conscient que les relacions entre CTS són més complexes i s’entenen de manera global en un entramat sense costures. És per això, que les tecnologies i la ciència neixen en un context que fa que es desenvolupin i potenciïn determinats valors, alhora que aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies i ciències específiques. Per tant, no es pot eliminar la càrrega social i el component ideològic de les tecnologies en nom d’una falsa neutralitat. D’aquesta manera, la meva idea inicial que defensava que els seus efectes positius o negatius de la tecnologia i la ciència, no depenen de si mateixos sinó de les persones que els apliquen i utilitzen i dels objectius que es persegueixen en la seva aplicació és errònia.
Referent a l'apartat de situat del 0 al 10:
De la mateixa manera, crec oportú canviar els valors atorgats a les següents premisses:
- TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___6__
- DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __0___
- TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___4___
- TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____5____
- DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____0____
De la mateixa manera, crec oportú canviar els valors atorgats a les següents premisses:
- TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___6__
- DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __0___
- TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___4___
- TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____5____
- DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____0____
En general, valoro molt positivament aquest primer bloc de l’assignatura perquè crec que integra molt bé dues dimensions de treball ben diferenciades que no sempre s’aconsegueixen conciliar:
- En primer lloc, hem pogut treballar la part més teòrica de recerca i reflexió entorn els conceptes del mòdul i la lectura i sobretot aprofundint en les relacions entre ciència, tecnologia, societat i educació.
- En segon lloc, hem pogut desenvolupar un ampli ventall d’estratègies i competències de treball variades que m’han permès anar integrant els continguts conceptuals de manera significativa. Parlo del debat, el blog de l’assignatura i la utilització de cmap tools, entre d’altres.
Mapa conceptual Pac1 (miniactivitat 1.3)
Aquí presento el mapa conceptual que recull la reflexió sobre els continguts treballats al bloc 1 de l'assignatura i també els referents a l'article de Domènech i Tirado. Tot i això, vull destacar alguns dels aprenentatge significatius que he realitzat:
- La fractura digital: la societat en la que es desenvolupa la tecnologia és desigual si parlem de països desenvolupats i països subdesenvolupats. És per això que l’aplicació d’aquesta tindrà efectes també desiguals. Això fa trontollar la idea de les tecnologies com a element de democratització que permetrà als desafavorits dels països subdesenvolupats l’apropament a la cultura dels països desenvolupats. No es pot pensar que la introducció de les TIC als països desenvolupats suposarà l’accés d’aquests a una formació de qualitat independentment de la seva situació i emplaçament perquè les tecnologies no són universals. És a dir que es poden transferir a diferents contextos però no es pot esperar que es comportin amb la mateixa eficàcia que en els països desenvolupats perquè en estat dissenyats en el context de la societat de la informació i la comunicació.
-Neutralitat de les tecnologies: el procés d’innovació tecnològica condueix a que es desenvolupin i potenciïn determinats valors, alhora que aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies específiques. Per tant, no es pot eliminar la càrrega social i el component ideològic de les tecnologies.
- Teixit sense costures: la complexa i indiscernible relació entre Ciència, Tecnologia i Societat.
- L'abast i àmbit d'intervenció de la TE.
sábado, 3 de octubre de 2009
PRESENTACIÓ!
Hola nois i noies!
Aquest és el primer blog que tinc i tot m'arriba una mica de nou però tot just començo a valorar les seves possiblitats com una eina de treball facilitadora de la meva formació i que atorga interactivitat a tot el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Doncs bé, no m'enrotllo gaire més! Només vull engrescar-vos a participar en el meu blog amb els vostres comentaris sobre les meves activitats i reflexions per compartir punts de vista.
Gràcies i bon viatge!
Aquest és el primer blog que tinc i tot m'arriba una mica de nou però tot just començo a valorar les seves possiblitats com una eina de treball facilitadora de la meva formació i que atorga interactivitat a tot el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Doncs bé, no m'enrotllo gaire més! Només vull engrescar-vos a participar en el meu blog amb els vostres comentaris sobre les meves activitats i reflexions per compartir punts de vista.
Gràcies i bon viatge!
miércoles, 23 de septiembre de 2009
Miniactivitat 1.1.: AVALUACIÓ INICIAL.
Hola nois i noies!
Comparteixo aquestes respostes a les preguntes d'avaluació incial, esperant que em feu els vostres comentaris!
9. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___8___
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ___9___
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____8____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __5___
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___7___
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __5____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____8____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____7____
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___8___
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ___9___
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____8____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __5___
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___7___
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __5____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____8____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____7____
10. Insereix en aquest document un mapa de conceptes sobre la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.
12. Conclusions: Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?
He estat conscient de que em manquen molts coneixements al voltant de les TIC ( al nou currículum es fa referència a aquestes com a TAC, veritat?).
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
